Tot tan present, tot ja passat...
tot tan intens, tot tan amarg...
mentre que els teus llavis dolorosos
deixen d´estar al meu costat.
Deixar-me endur pel vent
i tornar a aquell amor dolent.
Creuar mil·lions de mirades...
maleida ràfega de Ponent.
Aquella que fa tornar,
una vegada i altra, aquest sentiment,
aquella que colpeja els meus cabells
recordanme, día a día, tot el que vam ser.
Pero intente, a poc a poc,
obrir aquets que está tancat,
apartar aquella ràfega a un costat ,
i deixar-ho tot secar...
Tant de temps volent,
tant de temps sense volar,
tant de temps sent,
tant de temps sense oblidar.
Maleida ràfega que seguix actuant....

