Ponent.

Tot tan present, tot ja passat...

tot tan intens, tot tan amarg...

mentre que els teus llavis dolorosos

deixen d´estar al meu costat.

Deixar-me endur pel vent

i tornar a aquell amor dolent.

Creuar mil·lions de mirades...

maleida ràfega de Ponent.

Aquella que fa tornar,

una vegada i altra, aquest sentiment,

aquella que colpeja els meus cabells

recordanme, día a día, tot el que vam ser.

Pero intente, a poc a poc,

obrir aquets que está tancat,

apartar aquella ràfega a un costat ,

i deixar-ho tot secar...

Tant de temps volent,

tant de temps sense volar,

tant de temps sent,

tant de temps sense oblidar.

Maleida ràfega que seguix actuant....